La Chani és una via ben bonica, amb una aproximació absolutament original, que per si sola ja paga la pena. Sens dubte és la gran clàssica del sector, per traçat i roca. Envoltada d’un ambient totalment marí, cerca la lògica en tot moment, aprofitant totes les possibilitats que ofereix la paret. Del tot recomanable. Recordeu…
La Good Joint és una variant de sortida de la clàssica SAME i tot un encert. S’escola intel·ligentment cap al buit trobant una sortida ben bonica i escaladora. Pràcticament desequipada, es protegeix perfectament amb friends i tascons. Molt recomanable. Recordeu que la Falconera està afectada per regulacions de l’Escalada. Informeu-vos abans de planejar escalar a…
El Piset és una agradable proposta per enfilar-nos al capdamunt del penya-segat de la Falconera. La via està situada tot just al punt on la paret canvia l’orientació. De tall clàssic, discorre per terreny ben fissurat. La roca és excel·lent, però no les assegurances que estan més o menys tocades per l’acció implacable del salnitre….
Via prescindible on només trobem un primer llarg de corda interessant. La resta aprofita la veïna Francesc Sunyol primer per acabar sortint per una darrera tirada força discreta. Aproximació: Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església…
La Paret de l’Esperança tanca el Serrat dels Pollegons per la banda de Migdia. A primer cop d’ull, poc atractiva pels escaladors, amaga això no obstant, trams d’escalada prou interessants. La Nexus serpenteja per la paret a la cerca de panys de qualitat, però no pot evitar les feixes que li barren el pas cap…
La via d’en Serreta és un petit itinerari de tall clàssic re equipat. S’enfila per un llaminer pany, amb la gràcia d’acabar pràcticament al capdamunt de la Mola. La roca és la típica de la contrada, discreta a la part inferior i excel·lent al darrer llarg de corda, sens dubte el més escalador. Per repetir-la…
La Maria Antònia-Estrems és una via meravellosa. Oberta fa més de 70 anys esdevé una bonica aventura en un escenari grandiós. Molt poc equipada, haurem d’afinar l’olfacte per no perdre massa el camí. No obstant el recorregut permet diferents variants, que a poc a poc permeten guanyar metres de la manera més clàssica possible. Una…
L‘Homedes és una de les escalades més paradigmàtiques del Pedraforca. Oberta l’any 1935, devia ser tota una aventura, amb un final més que tràgic. Avui en dia és una de les vies més sol·licitades del Pedraforca, amb un traçat ben elegant per lògic, trobant en tot moment per allà on s’ha d’anar, enfilant-se al capdamunt…
A les beceroles de l’escalada al nostre país hi destaquen per audaces les primeres dels germans Estorach. Malgrat que la Directíssima Estorach al Pollegó Inferior és una variant de la Cañellas-Faus, oberta uns mesos abans, arrodoneix el traçat dotant-lo de la contundència que el fa avançat a la seva època, esdevenint així un bon repte…
La Charlot és una via més interessant del que pugui semblar a priori. L’itinerari ressegueix una mena de columna adossada a l’agulla principal. Per arribar al cim aprofitarem el darrer llarg de corda de la via Normal. La roca és bona i les preses franques. Ràpida d’escalar podem completar la jornada amb alguna altra via…
La Daniel és una via curta (tres tirades) i ràpida, que permet pujar al capdamunt de la Miranda de les Boïgues d’una manera senzilla i ràpida. Situada a la dreta de l’Aresta Brucs, busca una mena d’esperó que es forma quan la paret canvia d’orientació. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i prenem la…
La Font és un compendi d’escalada clàssica, un camí ple de lògica que ens mena de manera inexorable fins al cim del Pollegó. Una via que sempre ha estat allà, fins i tot abans de ser oberta, esperant que algú la resseguís. I el fet de resseguir-la esdevé tot un plaer per les ànimes enfiladisses…
Per tots aquells que Montserrat és el nostre terreny de joc habitual sabem que depenent de la Regió la roca té unes característiques o altres. A Gorres trobem grans còdols, per la sud forats i preses aspres, a la Nord de Frares aquella pàtina blanca tan característica i així per cada raconada. Com no podia…
El Dàtil passa mig desapercebut, entaforat a la part alta de la canal dels Cirerers. Malgrat això, com totes les roques de la Regió posseeix la seva Aresta Brucs. Molts anys “inhabilitada” per una heura que cobrí pràcticament tota la primera tirada, alguna ànima caritativa i feu una intervenció de jardineria que alliberà de nou…
La Serra de Queralt esdevé vers el sud un mirador privilegiat de la comarca del Berguedà. Lloc altament humanitzat hi destaquen uns quants sectors d’escalada esportiva al mateix peu del camí. En un d’aquests (Mirador de garreta), hi trobem la Queraltina, itinerari de 3 tirades envoltada de vies esportives. Es tracta d’una via “fabricada”, on…
Desmarcant-se de la tendència imperant a la zona l’Aromes de Malanyeu proposa una altra manera d’enfilar-se a la paret, més sincera, més autèntica. La via, tota una declaració d’intencions, aprofita les possibilitats del pany i brinda l’oportunitat d’entrar en el joc de l’auto protecció. Que diferent seria el sector i s’hagués estat més honest i…
La Rosa d’Abril és potser la millor via del sector. Escalada contundent i completa, sobre roca de qualitat, encerta una línia 100% convincent on es succeeixen els trams fissurats i diedres amb alguna placa esporàdica de primera categoria. L’única cosa que li treu continuïtat és l’inevitable feixa que parteix totes les vies que s’enfilen al…
La de la Piedre Brut Nature és d’aquell tipus de via que es van obrir amb la mentalitat d’anar de pressa i sortir en el dia. És per això, que a pesar de ser un itinerari lògic no sigui una línia elegant, i és que la lògica i la bellesa en aquest cas no van…
L‘Agulla dels Ossos acostuma a ser una roca poc visitada, potser per trobar-se mig amagada, potser perquè no hi ha cap via realment fàcil. L’Aresta Brucs és una via preciosa i distinta a la resta doncs la major part de la ruta transcorre, a diferència de les altres Arestes, per una llaminera fissura. Molt ben…
La Roca de Nadal és una agulla discreta, tant que fins a l’any 2005 no es va obrir la més que evident Aresta Brucs. Dos llargs de corda que ens menen directament a un exclusiu cimall, privilegiat mirador de la Regió. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç…
De la poca gent que conec que hagi repetit aquesta via només en sé d’un que no hagi sortit cantant el colacao… Nosaltres no en som l’excepció. I és que no val a refiar-se d’una ressenya que no passa de V i d’algunes cites a les guies que qualifiquen la roca d’envejable. Res més lluny…
L‘Aresta dels Cavalls pertany a la categoria d’escalades pioneres del País, oberta l’any 1937. L’escalada en si, té aquella bellesa clàssica del que és lògic, enfilant-se aresta amunt com si d’un enorme tobogà es tractés. El colofó el posa el darrer llarg de corda, amb una secció més aèria que li dóna l’ambient que no…
La secció de la Plantació presenta una concentració important de roques i agulles, en alguns casos quasi amuntegades. L’Agulla del Megui, empetitida per les roques veïnes passa bastant desapercebuda malgrat ser una agulla perfectament definida. A més la seva orientació i el fet d’estar envoltada de roques més altes fan que passi la major part…
La Barra lliure és, malgrat que algun dels seus equipadors s’entesti a dir el contrari, una proposta prou interessant per escalar a la Paret de l’Aeri. De caire esportiu, segur no és de les més maques, però un cop tenim la majoria de clàssiques al sarró la Barra Lliure esdevé una bona opció. Un altre…
La Paul Mc Cartney és una interessant proposta per petjar el cim de l’Escut. Molt ben trobada, aprofita les debilitats del vessant nord-est de l’agulla per traçar-hi un itinerari intel·ligent. Totalment equipada amb parabolts. Preveure alguna altre via per arrodonir l’excursió. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el…
Del conjunt de la Mà de Déu el Ditet és el monòlit més discret. Fent parella amb l’Agulla fàcil passa més o menys desapercebut al costat dels seus il·lustres veïns. No obstant i a banda de la preciosa Aresta sud recorreguda per la clàssica Auqué-Muñoz, al vessant oest s’enfila la ben trobada Martí Andreví. De…
Vist des del sud el Frare Gros presideix, amb la seva presència altiva, el conjunt d’Agulles dels Alts Frares. Des del sud, aquest conjunt de monòlits conforma un bosc dins el bosc, un bonic entrellat de roques i agulles que conformen una de les raconades més emblemàtiques del Massís. La Bernat i Amàlia és un…
A la banda nord de la Cinglera del Bolet s’hi dibuixa mi rant a l’estrambòtic pinacle del Bolet una llaminera aresta. Escalada per primera vegada pels incombustibles Torras i Nubiola fou reoberta i rebatejada per un grup de sabadellencs que li donaren el nom que ha restat fins ara. L’escalada és absolutament lògica, aprofitant en…